Estimació de la densitat mitjançant arrencada de cargols

Estimació de la densitat mitjançant arrencada de cargols: tècnica d’assaig mitjançant l’extractor de cargols, un aparell que registra la màxima força aplicada a l’arrencar cargols prèviament introduïts en una determinada secció de fusta. L’aparell consta d’un dispositiu de subjecció del cargol, un transductor que registra la força màxima d’arrencada, i un cargol, per a l’extracció […]

Mòdul d’elasticitat: Classe Resistent mitjançant Ultrasons

Mòdul d’elasticitat: Classe Resistent mitjançant Ultrasons: la tècnica d’ultrasons pot ser aplicada, essencialment, seguint els procediments de transmissió o pols ressò, sent els primers els que més àmplia aplicació estan tenint en la fusta, utilitzant molt àmpliament aquells que consisteixen en dos transductors, un emissor i un altre receptor que, perfectament acoblats a la fusta, […]

Mòdul de ruptura mitjançant tècniques combinades

Mòdul de ruptura mitjançant tècniques combinades: la norma Europea EN 338:2003 defineix les Classes Resistents agrupades en qualitats en   funció de les característiques elastomecánicas de la fusta, les variables classificadores  que utilitza per a la definició d’aquestes classes són entre d’altres el Mòdul de Ruptura a flexió (MOR), el Mòdul d’elasticitat a flexió (MOE) i […]

Estimació de la classe resistent mitjançant classificació visual

Estimació de la classe resistent mitjançant classificació visual: dins de les metodologies d’inspecció, la primera per lògica i senzillesa, és l’avaluació de la resistència a través de les característiques visuals. La norma UNE 56.544 estableix la qualitat de l’espècie arbòria a través de les singularitats de la fusta, com ara nusos, clivelles, desviació de les […]

Estimació quantitativa de la degradació mitjançant el resistògraf

Estimació quantitativa de la degradació mitjançant el resistògraf: el resistògraf és un equip que permet trepar la fusta amb una broca extremadament fina, registrant-se la resistència a l’avanç que presenta aquesta peça a través d’un potenciòmetre aplicat al motor motriu. La resistència es pot relacionar amb la densitat de la peça, en el supòsit que […]

Estimació qualitativa de la degradació mitjançant fibroscopi

Estimació qualitativa de la degradació mitjançant fibroscopi: La fibroscòpia és l’exploració endoscòpica mitjançant fibra òptica flexible, connectada a una font de llum freda i habitualment també a una càmera, vídeo i monitor. L’aplicació d’aquesta tecnologia adaptada a les tècniques d’assaig pseudo destructives de caracterització de la fusta estructural, ens permet l’exploració fàcil i directa de […]

Estimació de la degradació mitjançant tècniques acústiques

Estimació de la degradació mitjançant tècniques acústiques: basada en les propietats de les ones ultrasòniques a través del material, l’aplicabilitat del mètode resideix en què la velocitat de les ones decreix a mesura que augmenten els defectes en grandària i nombre, permetent així poder establir velocitats crítiques entre qualitats d’espècies de fusta.

Tècniques d’assajos no destructius en fusta estructural

Els mètodes d’assaig no destructius (NDT – Nondestructive testing -; NDE – Nondestructive evaluation -) es poden definir com a tècniques que permeten examinar els materials o els seus components sense que es vegin afectades les seves propietats, la seva integritat i la seva utilitat final. Els mètodes NDT es poden utilitzar per detectar, localitzar, mesurar […]

Identificacions

Identificacions de l’espècie de fusta en servei de l’estructura, així com dels agents biòtics causants de la degradació, són una eina bàsica a l’hora d’establir un diagnòstic precís de les propietats físiques i mecàniques de l’estructura, i les causes que la deterioren.

Identificació microscòpica de l’espècie de fusta

Identificació microscòpica de l’espècie de fusta: els caràcters anatòmics de la fusta resulten de gran valor diagnòstic en la identificació d’espècies independentment de la seva procedència. Els elements anatòmics poden observar amb l’ajuda d’un microscopi per observar millor els caràcters de distribució, forma, mida i quantitat d’elements com els porus, gots, parènquima, ràdios i fibres […]