Control d’aus urbanes

Control d’aus urbanes: les Aus Urbanes com a plaga, constitueixen una amenaça per a la salut pública i per a la conservació del patrimoni històric i artístic.

Les més freqüents són: coloms, tórtores, gavines, estornells, cigonyes, còrvids i pardals, encara que per descomptat hi ha altres espècies emergents, que han arribat ocasionalment a les nostres ciutats i s’han adaptat perfectament, desenvolupant-se en gran nombre al no tenir depredadors, com per exemple, les cotorres argentines.

Les aus poden incidir sobre els monuments des de multitud d’aspectes causant alteracions de tota mena: estètiques per la brutícia, construcció de nius de diversa morfologia, etc. Físiques o mecàniques per pica-pica, trencaments pel pes dels nius; químiques pels efectes que produeixen els seus excrements, i biològiques perquè contribueixen per la matèria orgànica que dipositen al desenvolupament d’una important flora microbiana heteròtrofa (bacteris i fongs principalment).

Les solucions davant d’aquesta problemàtica, passen per establir un protocol que permeti utilitzar una combinació de mètodes que es resumeixen en:

– Barreres físiques i métodes per a espantar les aus:

• Descàrregues elèctriques.
• Cables d’acer.
• Xarxes protectores sobre àrees del monument.
• Superfícies desestabilitzadores. Pinxos.
• Gels freds.
• Mòbils metàlics.
• Senyals acústiques.

– Mètodes de captura i eliminació:

• Xarxes.
• Paranys amb narcòtics.
• Trasllat i eliminació de nius i ous.Control d'aus urbanes